SEGONA NOVETAT DE L’ANY: OPEROPHTERA BRUMATA

El passat 4 de gener, aquesta arna (papallona nocturna) va acudir als reclams de llum. Es tracta d’Operophtera brumata, un geomètrid. Els adults estan actius a finals de tardor i a principis d’hivern, un fet atípic entre les papallones, i que en anglès fa que rebi el nom de «winter moth». Fan servir l’endotèrmia per suportar el rigor hivernal. Poden suportar la congelació, tant els adults com les erugues.

En la foto es pot veure un mascle: les femelles tenen ales reduïdes, no aptes per al vol. Aquestes femelles, amb els primers freds de la temporada, s’enfilen als arbres per emetre les seves feromones i atraure els mascles. Després de la fecundació, pon un centenar o més d’ous dalt dels arbres, d’on sortiran les erugues a principis de primavera, que s’alimentaran dels brots tendres. Les erugues fan filaments per desplaçar-se a altres arbres, i al maig baixen a terra per pupar, i esperar al novembre per recomençar el seu cicle.

Amb el canvi climàtic, s’ha vist que algunes erugues surten abans d’hora i, en no trobar aliment, moren de fam. Això ha fet que l’espècie, per adaptar-se, endarrereixi l’eclosió uns dies, per sincronitzar-se amb el seu aliment.

Com a curiositat, aquesta arna es considera una plaga als Estats Units, on va ser introduïda els anys 90.

I una altra curiositat: davant del perill, aquesta arna es deixa caure fent-se la morta.

Operophtera brumata
Fenologia de les dades a Biodiversidad Virtual, basada en els adults, en la que es pot apreciar el caràcter hivernal de l’espècie.

Primera novetat de l’any: Trabea paradoxa

Comencem l’any 2022 amb la incorporació d’una petita aranya, Trabea paradoxa, al Catàleg de l’OCB del Lluçanès. L’aranya va ser observada i fotografiada de nit, gràcies a que els seus ulls són reflectants en il·luminar-la amb el frontal.

Trabea paradoxa

Es tracta d’una petita aranya (7-8 mm) que caça les seves preses a terra, sense fer teranyines. Pertany a la família dels licòsids. Quan ponen els ous ho fan en una bossa esfèrica que les femelles duen a l’extrem del seu abdomen, i quan en neixen les cries s’enfilen al damunt de la mare.

Mapa de distribució ibèrica de Trabea paradoxa, amb les dades de Biodiversidad Virtual.

Mapa de distribució europea de Trabea paradoxa, amb les dades de iNaturalist.

Més de 500 bolets i fongs

L’Observatori Ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès inclou actualment més de 500 espècies de fongs, incloent alguns líquens. Algunes de les darreres incorporacions:

Agrocybe vervacti, a Sant Martí d’Albars
Macrolepiota phaeodisca, a Sant Pere de Serrallonga (Alpens).
Hygrophorus cf. cossus, a Alpens.
Xylodon sp., sobre tronc d’arbre, a Sant Martí d’Albars.

Zygina lunaris! i altres cicadèl·lids

Una nova xinxa, de la família dels cicadèl·lids, Zygina lunaris, que va acudir a un reclam de llum, a la nit. És molt menuda, costa veure-la, però ampliant-ne una foto es pot admirar el seu disseny acolorit.

Zygina lunaris, determinada per André Burgers.

I a sota, alguns cicadèl·lids més, per mostrar-ne la diversitat de colors.

Nous escarabats a l’Observatori

En aquesta entrada al blog, il·lustrem algunes de les darreres incorporacions d’escarabats dels darrers mesos de l’any. Alguns són molt petits, i molts d’ells espectaculars!

Camptorhinus sp., escarabat fotografiat a Lluçà per en Jordi Compte.
L’escarabat Anaspis fasciata.
Scraptia dubia
Cryptocephalus pominorum a Sant Martí d’Albars.
Nycteus meridionalis
Pleurophorus caesus

Noves mosques al Catàleg del Lluçanès

Diverses noves espècies de dípters (mosques i mosquits) s’incorporen al Catàleg de l’OCB. Es tracta de Xanthogramma marginale, Chlorops sp., Opomyza petrei/germinationis, Ctenophora pectinicornis, Tonnoiriella pulchra i un nou tàbec: Haematopota sp.

Xanthogramma marginale, foto de l’Ignasi Oliver
Chlorops sp.
Opomyza petrei/germinationis
Ctenophora pectinicornis, foto de l’Ignasi Oliver

Tonnoiriellia pulchra

Haematopota sp.

Dues noves xinxes

Dues noves xinxes (hemípters) s’incorporen al catàleg del Lluçanès. Es tracta de Odontotarsus purpureolineatus i de Aradus flavicornis. La primera pertany a la família Scutelleridae, les xinxes metàl·liques, i s’alimenta sobretot de compostes i labiades, tot i que també pot afectar els cultius de cereals. La segona, estrena la família Aradidae a la comarca, i acostuma a viure sota l’escorça dels arbres, on s’alimenta dels fongs que s’hi formen.

Odontotarsus purpureolineatus

Aradus flavicornis